Bøker av Alfons Olivares Niqui

El búlgar és una llengua alhora molt conservadora i molt innovadora, i per aquesta raó apareix molt diferent de les altres llengües de la seva família eslava, i molt poc coneguda encara dins del nostre àmbit universitari.L'objectiu del present treball és descriure d'una manera sistemàtica i coherent totes les formes temporals i modals, siguin molt o poc gramaticalitzades, i les nombroses formes evidencials amb llurs significats i usos i veure les relacions dins del sistema. Presentem molts exemples, alguns aportats pels propis autors de les citacions i d'altres que hem seleccionat de la literatura en diversos gèneres.

Wir stellen zwei bulgarische Manuskripte vor, die aus sehr unterschiedlichen Zeiten stammen und unter sehr unterschiedlichen historischen und politischen Umständen geschrieben wurden. Was sie jedoch gemeinsam haben, ist die Absicht, die Existenz ihrer Nation und das unveräußerliche Recht auf ihre Sprache und Kultur zu legitimieren. Es handelt sich um die Werke: O pismeneh¿ "Über Briefe" von ¿ernorizec Hrab¿r aus dem 10. Jahrhundert und Istorija slaveno-bolgarskaja "Slawisch-bulgarische Geschichte" von Paisij Hilendarski aus dem Ende des 18.Die wichtige Lehre, die wir aus der Lektüre dieser kuriosen Manuskripte ziehen können, ist, dass wir uns niemals dafür schämen dürfen, zu sein, was wir sind, und auch nicht versuchen dürfen, zu sein oder vorzugeben, was wir nicht sind.

Apresentamos dois manuscritos búlgaros de períodos muito diferentes e escritos em circunstâncias históricas e políticas muito diferentes. Mas o que ambos têm em comum é a intenção de legitimar a existência da sua nação e o direito inalienável à sua língua e cultura. Estas são as obras: O pismeneh¿ "On Letters" de ¿ernorizec Hrab¿r, do século X, e Istorija slaveno-bolgarskaja "Slav-Bulgarian History" de Paisij Hilendarski, do final do século XVIII.A importante lição que podemos retirar da leitura destes curiosos manuscritos é que nunca devemos ter vergonha de ser o que somos, nem tentar ser ou fingir ser o que não somos.

We present two Bulgarian manuscripts from very different periods and written in very different historical and political circumstances. But they both have in common the intention to legitimize the existence of their nation and the inalienable right to their language and culture. These are the works: O pismeneh¿ "On Letters" by ¿ernorizec Hrab¿r, from the 10th century, and Istorija slaveno-bolgarskaja "Slavic-Bulgarian History" by Paisij Hilendarski, from the end of the 18th century.The important lesson we can draw from reading these curious manuscripts is that we should never be ashamed of being what we are, nor try to be or pretend to be what we are not.

Presentiamo due manoscritti bulgari di epoche molto diverse e scritti in circostanze storiche e politiche molto diverse. Ma ciò che accomuna entrambi è l'intenzione di legittimare l'esistenza della propria nazione e il diritto inalienabile alla propria lingua e cultura. Si tratta delle opere: O pismeneh¿ "Sulle lettere" di ¿ernorizec Hrab¿r, del X secolo, e Istorija slaveno-bolgarskaja "Storia slavo-bulgara" di Paisij Hilendarski, della fine del XVIII secolo.L'importante lezione che possiamo trarre dalla lettura di questi curiosi manoscritti è che non dobbiamo mai vergognarci di essere ciò che siamo, né cercare di essere o fingere di essere ciò che non siamo.

Nous présentons deux manuscrits bulgares d'époques très différentes et écrits dans des circonstances historiques et politiques très différentes. Mais ils ont tous deux en commun l'intention de légitimer l'existence de leur nation et le droit inaliénable à leur langue et à leur culture. Il s'agit des ouvrages : O pismeneh¿ " Sur les lettres " de ¿ernorizec Hrab¿r, du Xe siècle, et Istorija slaveno-bolgarskaja " Histoire slave-bulgare " de Paisij Hilendarski, de la fin du XVIIIe siècle.La leçon importante que nous pouvons tirer de la lecture de ces curieux manuscrits est que nous ne devons jamais avoir honte d'être ce que nous sommes, ni essayer d'être ou de prétendre être ce que nous ne sommes pas.

Presentem dos manuscrits búlgars d¿èpoques molt diferents i escrits en circumstàncies històriques i polítiques molt diferents. Però tots dos tenen en comú la intenció de legitimar l¿existència de la seva nació i el dret inalienable a la seva llengua i la seva cultura. Es tracta de les obres: O pismeneh¿ ¿Sobre les lletres¿ de ¿ernorizec Hrab¿r, del segle X, i Istorija slaveno-bolgarskaja ¿Història eslavo-búlgarä de Paisij Hilendarski, de finals del segle XVIII.La lliçó important que podem extreure de la lectura d¿aquests curiosos manuscrits és que no ens hem d¿avergonyir mai de ser el que som, ni intentar ser o aparentar el que no som.