Om Tan breu com un clac de dits
Qui s?c i com em diuen ?s irrellevant. Potser alg? crega que s?c un semid?u s?dic, cruel i impassible, per? no tinc la capacitat de canviar el passat ni el futur. Aix?, doncs, els meus desigs no serveixen per a res, com tampoc no serveixen les meues opinions. Incapa? de canviar les coses, nom?s les contemple.
Ara mateix em trobe en l?habitaci? 303 de l?hospital Hip?crates II. Ning? no em pot veure. Jo, per?, des del meu amagatall, un rac? de l?habitaci?, veig dues persones: un pare i un fill. Els conec tant com si els haguera parit, de fet, s?c jo qui els ha donat la vida. Conec el passat i el futur d?ambd?s i, a m?s, puc accedir als seus pensaments.
He agarrat paper i llapis. M?he acomodat en un cant? de l?habitaci? i em dispose a escriure el que veig i el que pensen...
Compte! Ricard mou les parpelles... I t? a les mans la vida de son pare!
Vis mer